Del Castellet de Perpinyà a la Cerdanya: comença el descens de la Flama del Canigó
La primera parada de l'equip de foc de la Comissió d'Entitats de la Flama del Canigó de la Cerdanya serà Montlluís. D'aquest poble sortiran dues rutes: la rua A i la rua B. La primera pararà a Sallagosa, la Guingueta d'Ix, Alp i Bellver de Cerdanya, mentre que la segona es detindrà a Llívia, Puigcerdà, Bolvir i Martinet
Ja és aquí el moment en què la Flama, custodiada al Castellet de Perpinyà durant tot l'any, comenci l'ascens al cim del Canigó. Un cop allà, s'encendrà una foguera i, com si d'un riu es tractés, d'ella sortiran desenes d'afluents que baixaran per tots els costats de la muntanya. L'endemà, les Flames que s'hauran nodrit del foc mare arribaran als pobles d'arreu de Catalunya, València, Mallorca i França per celebrar la revetlla de Sant Joan.
Aquesta nit del 22 de juny, els joves del Casal de Perpinyà, que són els depositaris de la Flama, l'agafaran del Castellet i se l'enduran muntanya amunt. Un cop al cim del Canigó, encendran una foguera ajudant-se de la Flama, que porta exactament un any encesa. "Quan el foc ja sigui prou gran, apagaran la Flama vella i la tornaran a encendre amb el foc regenerat. Després, la tornaran a guardar al Castellet fins a l'any vinent", explica el coordinador i responsable de comunicació de la Comissió d'Entitats de la Flama del Canigó de la Cerdanya, Toni Elias.
El responsable de comunicació de la Comissió assenyala que aquesta tarda un grup de voluntaris anomenat "equip de foc" ha començat a ascendir al Canigó per anar a buscar la Flama. "Són cinc hores de camí i es preveu que arribin al cim a les onze de la nit. A les dotze es farà aquesta gran foguera perquè coincideix amb el solstici d'estiu. Allà a dalt no hi cabrà ni una agulla perquè hi haurà entre 70 i 80 persones que pujaran amb fanalets i quinqués per recollir la Flama i endur-se-la als seus pobles".
Quinqué amb la Flama del Canigó (Imatge: Comissió d'Entitats)
L'equip de foc de la Comissió arribarà a les 08.15 hores del 23 de juny a Montlluís. "Serà el primer poble on deixarem la Flama", apunta Elias. A les 09.00 hores trucaran a la porta de l'Ajuntament de la població, on els esperarà l'alcaldessa. A continuació, llegiran unes paraules d'agraïment per haver acollit la Flama i, tot seguit, encendran el seu quinqué i els dels pobles que s'hauran apropat a Montlluís, "com la Cabanassa, Planès o Sant Pere dels Forcats".
Un cop s'hagi dut a terme el traspàs de la Flama del Canigó, "es llegirà un manifest unitari, és a dir, que serà el mateix a tot arreu". El coordinador diu que aquest any ha estat escrit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2017, Lluis Puig i Gordi. "Quan va proposar-se que el manifest l'escrigués ell, va aprovar-se per unanimitat".
De Montlluís sortiran dues rutes que recorreran la Cerdanya: la rua A i la rua B. La primera pararà a Sallagosa, la Guingueta d'Ix, Alp i Bellver de Cerdanya, mentre que la segona es detindrà a Llívia, Puigcerdà, Bolvir i Martinet. "L'objectiu és que durant el matí del 23 de juny més de 40 pobles de la Cerdanya rebin la Flama del Canigó", comenta Elias.
Origen de la Flama del Canigó
Aquest ritual va començar l'any 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d'Arles de Tec. Inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d'encendre el foc de Sant Joan al cim de la muntanya i va repartir la Flama per moltes localitats.
El costum va propagar-se ràpidament i, el 1966, el foc va passar la frontera i, per primera vegada va arribar a Vic. Tot i la dictadura franquista, la tradició va continuar passant de poble en poble com a símbol de la pervivència de la cultura i llengua de Catalunya. "A la Cerdanya sempre s'ha portat la Flama, però els darrers anys ha anat morint la tradició", reconeix Elias.
Motivació de la Comissió d'Entitats de la Flama del Canigó de la Cerdanya
Davant la imminent pèrdua cultural, Òmnium Cultural, un cop va instal·lar una seu a la Cerdanya, es va embarcar en el projecte de què la Flama arribés a tota la Cerdanya. "Era un projecte massa ambiciós i només hi havia una manera de tirar-ho endavant: que la gent sentís seva la tradició, i això s'aconsegueix involucrant-la".
Per aquest motiu, fa dos anys va crear-se la Comissió d'Entitats de la Flama del Canigó de la Cerdanya, de la qual Òmnium Cerdanya forma part, que va coordinar a totes les entitats culturals de la zona. "Cada any les hem convidat i s'hi han anat afegint altres perquè veuen que és una tradició que val la pena conservar. També hi formen part clubs de ciclistes perquè hi ha voluntaris que porten la Flama en bicicleta".
L'equip de foc de l'edició del 2022 al cim del Canigó (Imatge: Comissió d'Entitats)
Els ajuntaments no formen part de la Comissió, però tenen una tasca important perquè la tradició es perpetuï en el temps. "Demanem als alcaldes amfitrions, dels pobles als quals parem, que convidin als alcaldes dels pobles veïns perquè s'apropin a buscar la Flama. Perquè això es pugui fer, els diem que tinguin una taula per poder posar tots els quinqués i així fer el traspàs del foc". Aquest és un moment d'alegria i Elias apunta que hi ha consistoris que continuen després fent la seva festa. "Alp aprofita per donar un premi al Joan més vell i al Joan més jove del municipi, que a vegades ha sigut un nounat".
Perdurabilitat de la tradició
El coordinador de la Comissió explica el cas d'Angostrina, un municipi de l'Alta Cerdanya, per demostrar com pot la tradició tornar a arrelar al territori. "Hi ha una escola francesa que fa unes hores de català i que demà 23 de juny s'emportarà els nens i nenes amb una motxilla i l'entrepà fins a Llívia, situada a una hora".
Un cop arribin, els infants cantaran cançons en català que han practicat a l'escola i que fan referència a la tradició de la Flama del Canigó. "Ells són els més importants si volem que les tradicions perdurin. És fonamental que la canalla les conegui perquè, només d'aquesta manera, es perpetraran al llarg dels anys".
Et pot interessar
Si t'ha agradat llegir Del Castellet de Perpinyà a la Cerdanya: comença el descens de la Flama del Canigó, potser també t'interessa la lectura de La llegenda de sant Guillem: per què és el patró de Llívia?
Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb el coordinador i responsable de comunicació de la Comissió d'Entitats de la Flama del Canigó de la Cerdanya, Toni Elias
