La Cerdanya continua sent la comarca que menys recicla
La recollida selectiva s'estanca a Catalunya el 2022 amb un 45,3% i no arriba als nivells exigits per Europa. Isaac Peraire reconeix que encara hi ha "molts deures a fer" per assolir l'objectiu del 55% el 2025.
Deixalles i mobles a la plaça Pilar Prim de Puigcerdà (Foto: AvuiCerdanya).
Del total de residus municipals generats el 2022 (3,8 milions de tones) es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 tones. Aquesta xifra representa un lleuger increment del 0,3% respecte l'exercici del 2021. L'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025 se situa al 55% dels residus generals, mentre que pel 2020 era del 50%. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha reconegut que Catalunya "encara té molts deures a fer" i ha dit que és més partidari de donar incentius als municipis que no pas d'imposar sancions. Ha avançat que no li consta que Europa hagi sancionat l'Estat pels incompliments en matèria de residus però diu que li semblaria bé perquè "l'obligaria a posar-se les piles".
A Catalunya es van generar el 2022 un total de 3,8 milions de tones de residus municipals, un 1,2% menys que l'any anterior. Segons les dades fetes públiques per l'ARC aquest dimarts al municipi de Prats de Lluçanès, la generació per càpita de residus disminueix un 1,5% i se situa als 493 quilos per habitant i any. Quant ala recollida selectiva, el 2022 es va assolir un 45,3% (1.740.360 tones), una xifra molt similar a la del 2021. De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, la que més incrementa són els envasos (7%), seguida del vidre (5,3%) i l'orgànica (1,4%). En canvi, el paper disminueix un 4,5%.
Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), representa el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. També els residus que van a parar a l'abocador sumen el 30,6%, mentre que les directius europees fixen que l'any 2023 només es podrà portar als dipòsits controlats un màxim del 10% dels residus municipals. Davant d'aquestes dades, Peraire ha reconegut que Catalunya "té molts deures a fer" i "va malament" en el repte d'assolir els objectius marcats per la UE.
La recollida selectiva per sota la mitjana a les grans ciutats
A les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa: els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9% i només ha pujat 3,5 punts en els darrers cinc anys. En canvi, la mitjana de recollida selectiva del conjunt dels 924 municipis de menys de 50.000 habitants se situa al 47,5%, per sobre de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, Peraire ha insistit que, malgrat que és important fer la feina en totes les poblacions, "ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència".
Les millors i les pitjors comarques en recollida selectiva
Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva són la Conca de Barberà (77,24%), Osona (69,10%), el Berguedà (67,15%), el Solsonès (62,08%) i la Terra Alta (61,41%). Totes elles tenen implementat el sistema de recollida porta a porta o bé contenidors tancats amb identificació de l'usuari. A nivell municipal els cinc primer municipis amb els índexs més alts són Vilablareix, Albons, Corçà, Sant Quirze Safaja i Verges. Tots ells també tenen el sistema de recollida porta a porta. De fet, a Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb aquest model de recollida selectiva.
Cerdanya continua sent la comarca que menys recicla
Per contra, les cinc comarques que menys residus van recollir selectivament són la Cerdanya (27,13%), la Val d'Aran (33,82%), el Baix Penedès (37,66%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) i el Tarragonès (39,01%). Pel que fa als municipis amb els índexs més baixos de reciclatge van ser Fígols (9,72%), Cabrera d'Anoia (14,69%), Maçanet de la Selva (16,21%), Creixell (18,13%) i Isòvol (18,59%). Tots ells tenen contenidors oberts i unes dades "pèssimes", segons ha lamentat Isaac Peraire.
La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022. El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor taxa de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana de Catalunya.
Millor incentivar que no multar
Peraire s'ha mostrat partidari de donar incentius als municipis per poder implantar sistemes de recollida selectiva eficients més que no pas multar-los. De fet, el director de l'ARC ha admès que ara mateix no tenen eines per poder sancionar i tampoc té clar que la nova Llei de residus de Catalunya ho pugui fer. Sí que veuria amb bons ulls que Europa imposés una sanció a l'estat espanyol per "l'incompliment" en matèria de residus perquè creu que "obligaria l'Estat a posar-se les piles". En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol "més ajuts" per a Catalunya.
Possible ampliació de l'abocador de residus perillosos de Castellolí
Sobre el pla nacional de l'amiant que té en marxa el Govern, Peraire ha dit que estan treballant per poder ampliar l'únic dipòsit de residus perillosos que hi ha a Catalunya i que està situat a Castellolí (Anoia). Aquest abocador té una capacitat per acollir 300.000 metres cúbics d'amiant, però Peraire ha avançat que a Catalunya n'hi podria haver 4 milions. "Tenim identificat que ens falta espai i estem en vies de solucionar-ho", ha avançat.
Mé sobre aquesta notícia
Si us ha interessat llegir Cerdanya continua sent la comarca que menys recicla també podria interessarvos la lectura de Quatre hores de tall a l'R3 entre Planoles i Puigcerdà.
Informació d'ACN publicada per Ivan Sanz.
