Erola Simon: "La nostra feina és recollir la documentació produïda a la Cerdanya"

La directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya explica com els arriba la documentació i què fan amb ella fins que la posen a disposició del públic. Recentment, l'entitat ha publicat sis memòries de la Guerra Civil Espanyola que poden consultar-se al seu blog

 

Els arxius comarcals tenen una llarguíssima tradició d'existència. "La nostra feina és recollir la documentació produïda a la Cerdanya", explica la directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon. La documentació pot venir de l'àmbit públic, on s'inclouen "els ajuntaments, els consells comarcals, els jutjats, les escoles, la policia, els bombers", entre d'altres; o de l'àmbit privat, "com poden ser les famílies, els comerços, les empreses o les associacions, per exemple".

En el cas dels documents que provenen de l'Administració Pública, el seu ingrés és automàtic. "Quan les coses es fan velles a un ajuntament, venen aquí", apunta Simon. D'altra banda, l'ingrés de material de l'àmbit privat és voluntari. "La gent que ens coneix ens porta la documentació i ens diu que la seva voluntat és deixar-ho aquí, a l'abast dels investigadors". Un cop reben la informació, vingui d'un lloc o d'un altre, els treballadors de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya la tracten, la descriuen, l'endrecen i la col·loquen als dipòsits de conservació.

 

Entrada de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà (Imatge: Elena Pardo)

 

Un cop la informació està ben classificada, "els particulars que volen saber alguna cosa, els investigadors, o la gent que fa treballs de recerca la tenen al seu abast". La major part de la documentació és accessible al públic, però hi ha reserves per "temes de dades personals i dades especialment sensibles". En aquesta excepció s'inclouen certs documents judicials a partir de l'any 1936 i els documents notarials de menys de 100 anys. "Tenim documentació notarial des del 1260, per la qual cosa hi ha moltíssima que és accessible", apunta la directora.

Si una persona, però, té un interès a accedir a algun expedient judicial determinat, el que hauria de fer és demanar-li permís al jutjat. "Nosaltres tenim els inventaris sobre la documentació judicial, però l'accés a l'expedient és discrecional del jutjat", comenta Simon. Al cap i a la fi, els titulars de la documentació són els jutjats i els arxius comarcals el que fan és guardar-la. "És cert que hi ha un conflicte d'interès en aquesta preservació de dades personals, perquè està per sobre de l'interès de la recerca, però aquí no m'hi fico", afegeix.

 

Memòries de la Guerra Civil

El passat 6 de juny, l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya va ingressar diverses memòries personals sobre la Guerra Civil Espanyola. "Vam digitalitzar sis documents diferents que van arribar aquí i que són relats en primera persona de gent que va viure els esdeveniments", assenyala la directora. El més interessant de rebre aquesta informació és que "està narrada des de punts de vista diferents", per la qual cosa s'amplia el coneixement d'un mateix esdeveniment.

 

Memòries de la Guerra Civil espanyola (Imatge: Arxiu Comarcal de la Cerdanya)

 

Al seu blog expliquen que "algunes històries tenen a veure amb el que va passar a Puigcerdà i la Cerdanya, altres són de cerdans que van estar al front i altres que van passar per Cerdanya camí de l'exili". El que totes elles tenen en comú és que "aporten informacions valuoses per a l'estudi d'aquest període històric".

Aquesta documentació és molt apreciada perquè de com es va viure la Guerra Civil a la comarca hi ha poca informació. "En moments de conflicte, les persones no poden registrar i endreçar la informació de manera polida". És el cas de "la retirada" del final de la guerra, l'any 1939. "La gent va travessar la frontera amb França des de diversos punts, un d'ells va ser Puigcerdà. Era un absolut desastre. Les institucions estaven desfetes i les persones creuaven en estampida. No hi havia un individu que registrés qui eren. A més, els francesos gairebé tampoc van apuntar qui va entrar als seus camps de concentració".

 

Un únic arxiver a la Cerdanya

L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, com els de totes les comarques catalanes, formen part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya (XAC). Paral·lelament, els municipis de més de 10.000 habitants estan obligats a comptar amb un servei d'arxiu, és a dir, una persona que s'encarregui salvaguardar aquesta informació: l'arxiver. El problema és que, a la Cerdanya, ni tan sols Puigcerdà té tanta població. "Per això aquí només hi ha un arxiver, a l'Arxiu Comarcal, que fa el que pot perquè a tantes coses no arriba", apunta Simon referint-se a ella mateixa.

La bona notícia és que al març va anunciar-se que es construirà un nou edifici per sota la ronda dels Torreons i que es convertirà en el nou Arxiu Comarcal de la Cerdanya el 2025. "Aquest nou espai ens ha de servir, sobretot, per donar serveis als ajuntaments. Com que no tenen arxiver perquè són pobles petits, nosaltres els oferirem la possibilitat d'ingressar els seus fons. Això ho decidirà cada ple municipal. L'Administració Pública mai perdrà la titularitat de la seva documentació, nosaltres només l'endreçarem i la custodiarem".

 

"Hem d'explicar què fem perquè la gent ens conegui"

Una de les principals feines que l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya és la de difusió. "Hem d'explicar què fem perquè la gent ens conegui", assenyala la directora. D'aquesta manera, les persones que formen part de l'àmbit privat s'aproparan a cedir la seva documentació i també sabran "que poden apropar-se aquí i trobar informació que els pot ser útil". És per aquest motiu que l'entitat organitza xerrades, penja vídeos a YouTube, participa en exposicions i publica una revista i un blog.

 

Fotografies a l'accés de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (Imatge: Elena Pardo)

 

Gràcies a aquesta tasca de donar-se a conèixer, el mateix matí que vaig entrevistar a Simon, un senyor li havia portat quatre àlbums plens de fotografies del Cos de Bombers de Puigcerdà dels anys 50 als 80. "Això és un patrimoni molt interessant perquè explica un moment en què el Cos de Bombers es forma. Es tracta de fotografies analògiques que s'han conservat perfectament passats més de 70 anys. Es quedaran aquí i més endavant podran consultar-se per internet".

El període d'ençà que entra un document fins que el públic el té a l'abast és llarg. "El tractament de la documentació és molt lent", apunta la directora. En aquest temps, hi ha una primera part d'investigació "perquè endreçar documentació requereix conèixer el que estàs tocant". Per aquest motiu, amb cada nou ingrés, els arxivers es tornen més experts en la història de la seva zona. "Cada vegada que arriba un document, aprenc alguna cosa nova. Per això, només de treballar aquí, acabes tenint un coneixement més ampli de la comarca", conclou Simon.

 

Et pot interessar

Si t'ha agradat llegir Erola Simon: "La nostra feina és recollir la documentació produïda a la Cerdanya", potser també t'interessa la lectura de Del Castellet de Perpinyà a la Cerdanya: comença el descens de la Flama del Canigó

Article redactat per Elena Pardo a partir de l'entrevista amb la directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon.